Com fer pollastre rostit de Nadal amb prunes i nap negre.

La tradició.

El pollastre rostit a la cassola és un plat tradicional de Nadal i de casa nostra. Si bé és molt senzill de preparar, si que requereix que estiguem una estona a la cuina; però com que ja s’acosten les festes, de ben segur que ja tenim assumit que cuinarem si més no una miqueta. Amb aquesta recepta podreu gaudir d’un plat de luxe per a tota la família i a més, consolidareu una tradició Catalana de molts segles.

 

Alta qualitat.

Per prepara un plat com aquest i tenir molt d’èxit només cal assegurar-nos que comprem ingredients de qualitat. Amb un rostit com aquest, el pollastre ha de ser ecològic, criat lliure i de no menys de 4 mesos de vida.

Així sabrem que els nostre rostit serà espectacular.

En aquest cas, li afegirem el nap negre que li aportarà un punt aromàtic molt típic del rostit.

El nap negre el trobareu disponible durant el Nadal, ja que està en plena tempordada.

Hi ha diferents tipus de naps. El nap blanc, el nap groc, el nap negre, el nap Daikon; però de tots el negre és dels més aromàtics i elegants.

Compreu un bon pollastre i unes bones verdures ecològiques fresques i ja veureu com enamorareu als vostres convidats.

 

Recepta

Per cuinar el pollastre per a 4-5 persones us cal:

  • Un pollastre de 2,5 quilos tallat a octaus o per rostir
  • 1 ceba grossa
  • 5 pastanagues grossetes
  • 2  naps negres, de mida mitjana
  • 2 tomàquets madurs
  • 20 prunes
  • 1 litre de brou de pollastre i verdures (podeu fer-lo amb la carcanada del pollastre i  les cues del porro)
  • Una cabeça d’alls
  • 1 buquet d’herbes
  • Un got de vi blanc
  • Una branca de canyella
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva i  2 cullerades de llard de porc

Per la picada

  • Un got de vi ranci
  • 10 ametlles torrades
  • 6 avellanes
  • 1 galeta o carquinyoli
  • Una mica de julivert
  • sal
  • pebre
  • Un polsim de safrà

 

Preparació

Agafeu una cassola una mica gran perquè hi càpiga tot el pollastre. Poseu-la al foc amb un raig d’oli i les 2 cullerades de llard. Quan estigui calent, afegiu-hi el pollastre prèviament salpebrat, el buquet d’herbes i la cabeça d’alls partida per la meitat.

Feu que el pollastre és dori ben ros a foc mitjà. Entre tants, feu-li la volta per que no es cremi.

Mentre es fa el pollastre, talleu el nap negre i la pastanaga a trossos una mica grans;  i la ceba a juliana una mica gruixuda. (Veieu la foto)

La pastanaga tallada arrodonida pels marges queda molt bé al plat, li dona una presència elegant. Podeu fer el mateix amb el nap negre.

 

img_6158  

Quan ja estigui ben rosset el pollastre el retirem de la cassola i el deixem a banda. A la mateixa cassola, afegiu-hi la ceba i deixeu-la daurar una mica. Quan estigui una mica tova, afegiu-hi la pastanaga i el nap negre. Deixeu que es coguin i afegiu-hi sal.

Deixeu que es cuini tot junt a foc molt baix durant uns 15-20 minuts aproximadament.

Una cocció lenta en tot moment us ajudarà al fet que el rostit quedi molt més bo.

Arribats a aquest punt, enretireu la pastanaga i el nap negre i guardeu-los a banda.

Just a continuació, ratlleu els tomàquets i afegiu-los a la cassola amb la ceba. Deixeu que el tomàquet es sofregeixi durant uns 5 minuts.

Tot seguit, quan el sofregit de tomàquet i ceba estigui ben marronet, reincorporem el pollastre, el nap i la pastanaga a la cassola, hi tireu el got de vi blanc i el brou ben calent fins a quasi cobrir el pollastre i que vagi fent xup xup durant uns 20 minuts a foc mitjà-baix. Ara és el moment de posar la branca de canyella.

No oblideu d’anar remenant una mica de tant en tant, procurant que no s’aferri.

Tot seguit, aprofitem que cou el pollastre per fer la picada.

La picada

Agafem tots els ingredients de la picada excepte el vi ranci i els posem en un morter o en una picadora. Piquem fins aconseguir una pasta mes o menys uniforme.

Un cop picat, hi posem el vi ranci dins el morter i remenem.

Passats aquests 20 minuts, afegim les prunes.

Ho deixem coure 10 minuts més i li posem la picada al pollastre.

Deixem-ho coure tot junt 5 minuts més por que tots els gustos s’ajuntin i ja ho tenim llest. Recordeu treure el farcell d’herbes abans de servir-lo.

El temps de cocció és orientatiu. De tota manera, cada pollastre, cada cassola i cada foc és diferent. El millor indicador de què el pollastre ja és cuit sou vosaltres. Si no ho teniu clar, li feu un tallet a una cuixa i la mireu per dins. Si ja es cuita, doncs ja ho tenim. També ens indica que el pollastre és cuit quan la carn de la cuixa es retrau i deixa veure l’os. També ho veureu per què la carn es desfà amb facilitat.

Per anar bé, ens hauríem de menjar el rostit l’endemà d’haver-lo cuit. A l’endemà és quan és més bó.

Bon profit.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.