Un nou estudi confirma que els aliments ecològics son més sans

Alguna vegada he sentit a dir que els aliments ecològics no tenen cap benefici concret sobre la salut i que són una mentida creada per fer-nos pagar més. Segur que vosaltres també ho heu sentit a dir.

I és que us en faríeu creus la de vegades que documentant-me per escriure articles, llegeixo opinions (de científics, metges i doctors) que manifesten que els productes ecològics no són més saludables que els convencionals, que de vegades són pitjors, que la seva producció és insostenible per què és molt escassa, que els fems que es fan servir per fertilitzar els cultius poden contenir malalties, i més coses d’aquest estil.

La meva pregunta és molt senzilla, com poden considerar millor un producte tractat amb químics, produït en massa en monocultius o un animal criat amb aliments de baixíssima qualitat i sobre medicat?

Si no recordo malament, la malaltia de les vaques boixes va començar a causa del pinso que els hi donaven, que els hi va provocar una malaltia horrible i incurable.

No té resposta, al meu entendre.

Per sort una mica de llum clarificadora arriba en forma d’estudi científic per part del doctor Carlo Leifert, que, prenent com a base tots els estudis realitzats fins al moment sobre els aliments ecològics, ha realitzat un ampli treball d’investigació i ha arribat a la conclusió que, els aliments ecològics són més sans per raons lògiques irrefutables, per molt que diguin al diari ABC.

S’ha arribat a la conclusió que aquests aliments, siguin verdures, làctics, carns o d’altres:

-Contenen més antioxidants que els productes convencionals

-Que el contingut de pesticides en els productes ecològics és molt menor

-Que el contingut de Cadmi en els productes ecològics també és molt menor

-Que el contingut d’altres metalls pesants en els productes ecològics és molt més reduït

Aquestes conclusions ens donen a entendre que, clarament, els productes ecològics són una bona opció.

Tot i que les autoritats sanitàries informen que els productes passen per un control sanitari estricte, és sabut que aquests controls no inclouen els perjudicis a llarg termini que poden produir tots aquests químics a la nostra salut. Ja és sabut per altres estudis, que tota aquesta barreja de pesticides acumulada al nostre cos durant tots aquests anys de consum pot provocar alteracions hormonals que a l’hora, desencadenen malalties com l’obesitat, infertilitat o alguns tipus de càncer. Ja hi ha xarxes d’investigació de grups de metges, que estudien els efectes dels contaminants ambientals de l’aire, l’aigua i la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida dels nadons. Amb aquestes investigacions pretenen evitar que malalties cròniques i incurables afectin les persones, prevenint-les des del principi. Aquests metges i científics es queixen que no hi hagi més exigències sanitàries a l’hora de tractar els aliments i l’entorn que ens envolta.

El que passa és que, com sempre, els interessos econòmics que envolten l’actual sistema de producció d’aliments, són desmesurats. El secretisme sobre la procedència i composició dels productes que consumim s’ha convertit en una cosa normal. Si llegim les etiquetes de la majoria de productes, el 30% dels ingredients que s’hi especifiquen no sabem que són. No volen especificar quan un producte prové d’un cultiu transgènic, o si la composició d’un gel de bany conté parabens o no.

Ara, algunes empreses comencen a facilitar-nos les coses als qui volem saber, però en general, l’etiqueta d’un producte està plena de misteris. L’única cosa que estan obligats a especificar amb claredat és la informació nutricional. Amb això no n’hi ha prou. De què em serveix saber la quantitat de sal que porta un pa si per altra banda és ple de sucres, conservants, humitejants i mil coses més? Però segons ells, això no afecta la salut.

Ara, el comentari de moda que ressona per la xarxa i en moltes publicacions és que, com es pot pretendre un cultiu natural, ecològic i lliure de transgènics, si l’origen de les llavors ja és inicialment transgènica o procedent de modificacions?

Doncs al meu entendre, pot ser, tenen raó, i és impossible trobar planter que procedeixi de llavors pures no modificades. Pot ser, ja és massa tard.

Però, que ens estimem més, continuar modificant la natura i ruixant amb químics tot el que mengem? O començar a netejar de verins i medicaments els plats que cuinem i que posem a la nostra taula?

Ells que facin el que vulguin, el món és lliure i si volen menjar tomàquets transgènics ben ruixadets de pesticides per què són inofensius doncs perfecte. Però que no es pensin que no hi ha diferència entre els productes ecològics i els que no ho són, per què, és contradir l’evidència.

No hi ha gens d’interès per part dels petits productors de productes ecològics, us ho puc assegurar. Jo treballo amb ells, conec la seva feina. Som persones que treballem amb un marge de benefici molt petit, però creiem en la nostra feina, ho fem per què la majoria de nosaltres estimem la terra, i no la volem embrutir. Creiem en un producte millor, més noble, i per descomptat, de moltíssima més qualitat. El benestar animal canvia el gust i la textura de la carn, no en tingueu cap dubte. Els cultius ecològics i la proximitat, ens proporcionen verdures amb un gust infinitament més bo.

Qui ho pot negar?

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada