La “moda” de la quinoa

No sé si heu sentit a parlar últimament sobre el tema de la polèmica de la quinoa.

Com ja sabeu, el consum de quinoa ha augmentat considerablement els últims anys. I no només a casa nostra, que ha estat dels últims països a afegir-se a la “moda de la quinoa”, sinó a tot el món.

El consum d’aquest gra amb tantes propietats beneficioses és, a hores d’ara, tan desmesurat, que els països productors de quinoa no donen l’abast.

Per cultivar la quinoa als altiplans Bolivians, cal que el terreny passi per diferents fases de repòs i de variació de cultiu, que poden durar anys. Això vol dir, que per tenir un any de collita de quinoa, potser han de passar 3 o 4 anys.

El creixement de la demanda, ha resultat fatal pels agricultors natius de les zones d’on prové la quinoa. Bolívia, qui afirma que és la productora original i autèntica de quinoa (un 46% del total), competeix amb el Perú per guanyar el premi de màxim productor, ja que tots els països que poden produir quinoa a les seves terres (com Argentina, Equador i d’altres), s’han posat a treballar per fer-ho i entrar en el mercat. A hores d’ara, la quinoa ja es cultiva a Anglaterra, França, Holanda, Suècia, Dinamarca, Itàlia i fins i tot, Ontario i Canadà.

La bogeria és tal, que es busquen noves tècniques de cultiu a prop del mar, més ràpides i eficaces per donar resposta a les necessitats alimentàries del nostre món. Els productors originals parlen de la falta de qualitat de la quinoa que es produeix fora de les zones autòctones. El sabor no és el mateix i les tècniques empleades per reduir el temps de cultiu, disminuint la seva qualitat i gust.

Tot això ha tingut vàries conseqüències:

La primera i més alarmant al meu entendre, és que el preu de la quinoa s’ha disparat i s’ha triplicat. Això vol dir que els camperols i la resta de la població d’aquests països que consumien quinoa ja no se la poden pagar. Aquest aliment era una de les seves bases nutricionals i estava a l’abast de la seva economia. Ara ja és un luxe que no es poden permetre.

La gestió d’aquesta indústria, passa de les mans dels camperols amos de les seves terres, a ser gestionat per grans empreses agrònomes que, com sempre, només es mouen per interessos econòmics.

Si abans el 80% dels camperols controlava la producció de quinoa, ara només el 20% ho gestiona.

Aquesta situació només suposa empobriment econòmic i una notòria davallada de la salut general de la població, que es veu privada d’un dels aliments més complets de la natura, que complimentava les mancances nutricionals dels habitants d’aquests països. Nosaltres ho sabem molt bé que la quinoa és molt sana…. Tan sana que s’havia pensat que seria un element clau per la lluita contra la fam crònica de molts dels països de l’Amèrica del Sud, però com sempre, resulta que la solució s’ha convertit en el problema, gràcies a les nostres tendències alimentàries i a la gestió egoista de grans empreses i sectors.

La segona qüestió important és l’ús excessiu de terreny per cultivar la quinoa. Com que calen anys de repòs perquè la terra torni a ser fèrtil per fer créixer la quinoa, cal trobar noves terres per conrear. No cal que comenti quin problema suposa aquesta manera de fer.

La conclusió és que ara tothom vol quinoa, resulta que és el millor del món, i tots els monstres alimentaris com Magi, Sos i d’altres, que s’han tirat a la piscina de la quinoa, es posen a vendre quinoa de manera industrial tirada de preu i a l’abast de tothom…

La meva opinió és que seria fantàstic que els agricultors de les zones autòctones de producció de quinoa, tinguessin el control de la seva gestió, venta i exportació. Així podrien millorar i augmentar els seus recursos econòmics. Seria aquesta, pot ser, la manera de paliar la fam als països on n’hi ha, i no la promesa d’un cereal màgic.

Crec que en la nostra societat, no necessitem consumir quinoa tant si com no. Disposem de gran varietat de productes autòctons de gran qualitat que ens aporten un alt valor nutritiu i molta salut. La quinoa no te res que no podem trobar en les nostres verdures, fruites, cereals, carns o peixos…

A Ecovianda, ens sumem a tots aquells que volen parar aquesta situació tan poc sostenible i no disposem no disposarem de quinoa (ni ecològica ni de cultiu convencional) fins que no es millorin les condicions de les persones i de les zones naturals on creix aquest magnífic grà.

 

 

 

Un comentari en “La “moda” de la quinoa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada