Els embalatges tòxics

La setmana passada una clienta em va preguntar per la toxicitat de les bosses per envasar al buit. La veritat és que no vaig saber que contestar però, tan bon punt m’ho va preguntar vaig saber que seria un bon tema per un article al nostre blog.

Em vaig posar a investigar i per desgràcia, ja he trobat un altre factor pel qual preocupar-me a l’hora de consumir. Però cal estar informat i saber que hem d’evitar i que no a l’hora de comprar i consumir aliments que no siguin frescos i a granel.

El primer que cal tenir en compte, és que la millor arma és sempre el canvi d’hàbits. Procureu sempre que els envasos siguin de vidre i no de plàstic. Si pot ser, consumiu a granel i utilitzeu els vostres propis envasos reutilitzats i les vostres bosses o cistells. Eviteu les safates de plàstic i les begudes per emportar-se. Eviteu embolicar amb paper d’alumini o de film. No escalfeu mai aliments en tàpers de plàstic o envasos plàstics. Sempre en un plat o recipient ceràmic o de vidre. No utilitzeu biberons de plàstic ni tetines que no siguin de cautxú natural.

Penseu que hi ha diferents tipus de plàstics; n’hi ha de perillosos i de més segurs.

Els més perillosos són el PET, PVC, PS i d’altres no definits ni identificats.

Per poder saber quin tipus de plàstic correspon a cada envàs, teniu un sistema fàcil d’identificació. Cada tipus de plàstic té una numeració dins uns triangles fets amb fletxes. Aquests números, que van de l’1 al 7, indiquen la composició de l’envàs.

Els perillosos són els números 1,3,6 i 7 (aquest últim, el 7, són plàstics d’alta densitat que poden ser més segurs, ja que aguanten altes temperatures).

Aquests envasos solen ser:
-Ampolles de condiments
-Anelles de dentició
-Film transparent
-Joguines
-Cortines de bany
-Envasos de refrescs
-Ampolles d’aigua
-Ampolles d’oli de cuina
-Safates de carn blanques
-Gots, safates i vaixelles de Estirofoam (semblant al cautxú blanc)

Els plàstics segurs són els números 2, 4 i 5.

-Aquests plàstics es fan servir per:
-Ampolles de llet
-Bosses de plàstic
-Envasos de iogurt
-Bosses de la fruita
-Contenidors d’aliments
-Plàstics per emmagatzemar aliments (bosses al buit, d’altres..)
-Gots i plats de plàstic comuns
-Plàstics fets a base de plantes

Si ens preguntem perquè es fabriquen envasos que poden perjudicar la salut de les persones arribem sempre al mateix punt. La indústria del petroli és immensa, i està controlada per lobbies empresarials que, per res del món, deixaran d’obtenir beneficis amb l’or negre del nostre segle. Encara que sigui en detriment de la salut de les persones.

Ja són molts els grups que demanen tolerància zero amb la toxicitat dels embalatges que es fan servir per envasar els nostres aliments, però evidentment, no han rebut cap resposta a les seves peticions. El que es demana, és que es produeixin envasos amb toxicitat zero, sense condicions, però suposo que això significaria una gran inversió en I+D i en refer tots els fonaments de la indústria; a part de deixar de comptar amb el petroli per crear embalatges. Us imagineu quina quantitat de tones es deixarien de fer servir?….

La llei permet que els envasos, els aliments i moltes altres coses que ens envolten, desprenguin o continguin una quantitat controlada de toxicitat, al·legant que són nivells mínims que no afecten la salut, ja que es troben en quantitats molt reduïdes. Però tots sabem que això no és cert. El que no et fa mal avui, s’acumula en el nostre cos de manera constant i et pot perjudicar demà. I el més important, la combinació d’aquestes substàncies acumulades dins del nostre cos tenen o poden tenir efectes desconeguts i molt perillosos per al nostre organisme.

Part del món científic independent ens està avisant amb articles i investigacions irrefutables sobre la perillositat dels envasos, però són notícies impopulars que no interessen a les grans empreses i no tindran mai la difusió que mereixen. Per contrapartida, les empreses encarreguen estudis de salubritat als seus propis laboratoris de manera que el resultat d’aquestes anàlisis no són fiables. No sé si recordeu la publicitat sobre l’envàs de tetrabric a la televisió. El presentaven com l’opció intel·ligent i còmode, quan la veritat és que, aquest tipus d’envàs presenta grans dificultats a l’hora del seu reciclatge i conté un interior d’alumini i polietilè. Amb això vull dir que, a través de la publicitat i el secretisme, ens manipulen de manera que, com a consumidors comprem el que ens ofereixen i ni tan sols ho qüestionem. Ens omplen els supermercats de safates que desprenen tòxics i que sabem de bona tinta que són perilloses i aquí no passa res.

És ben cert que quan escric articles sobre productes perjudicials per a la salut, sempre segueixo el mateix patró: les empreses ho saben, el nostre sistema sanitari ho sap, el govern ho sap, fins i tot un grup reduït de la població ho sap, però tot continua igual. Fins quan?

Si amb aquest article ajudo al fet que una sola persona estigui informada a l’hora d’adquirir productes envasats, doncs ja he fet la meva feina.

Us adjunto un enllaç on trobareu informació més detallada sobre la composició dels diferents envasos i aspectes més específics. Espero que us sigui d’interès.

Plásticos Tóxicos: Sabes Cuáles Son?

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada