Els conflictius transgènics

Primer de tot, què volem dir quan un aliment vegetal és transgènic?

Un vegetal és transgènic quan, la seva composició genètica (el seu ADN) ha està modificat artificialment.

Això és una pràctica que va començar a realitzar-se a mitjans dels anys 90, quan després d’anys d’investigació genètica, es va crear la primera llavor transgènica.

tomaquet_lila

Per què serveix que una planta sigui transgènica?

Doncs molt senzill, els científics més prestigiosos ens expliquen que un cultiu transgènic és capaç d’aguantar les adversitats del seu entorn o climatologia de manera que és molt més resistent i per tant, més eficient. D’aquesta manera se’n pot produir amb més quantitat i de més qualitat, amb menys aigua o amb menys terreny disponible o poden resistir més el fred o la calor o les plagues que normalment arrasen aquests cultius.

Fins i tot, es modifiquen cultius genèticament perquè aportin més vitamines d’un grup concret a la població que en principi en te carència.

Els transgènics, en definitiva, optimitzen el rendiment d’un cultiu perquè aquest no pateixi mort, deteriorament, sigui d’alt rendiment i destaqui en característiques concretes.

Els defensors d’aquesta idea manifesten que hi ha molts països on la gana és molt present, i calen solucions per pal·liar-la, també defensen que s’utilitzen menys pesticides per matar males herbes, ja que les modificacions genètiques proporcionen cultius resistents als estralls que aquestes intruses provoquen.

Molts consideren que és un gran avenç de la humanitat, ja que poden proporcionar aliments en llocs on són escassos i que els estudis que s’han realitzat sobre la seguretat de consumir vegetals modificats genèticament són ben fiables i molt extensius. De fet, una llavor transgènica de nova creació passa fins a 10 anys o més en investigació abans de ser llençada al mercat.

Molts dels partidaris creuen que no hi ha cap aliment en realitat que no sigui transgènic, ja que totes les verdures i fruites que consumim en aquest món, ja han passat per una agressiva tria genètica per arribar a ser el que són avui, uns vegetals carnosos i sucosos i que creixen en abundància i amb facilitat en cada planta que es cultiva. Res a veure amb la planta original que, si la veiéssim, no s’assemblaria en res a l’actual. La planta original seria tosca, poc productiva, segurament una mica tòxica, amb una textura i un sabor molt rústic (per dir-ho suaument) i que, segurament, només donaria una petita quantitat de fruit per planta.

Per arribar al cultiu actual, aquesta planta ha sofert una mà de canvis per part de l’home, seleccionant a consciència les que més convenen i, fins i tot, barrejant les espècies mitjançant empelts i d’altres tècniques per crear-ne de noves (un exemple clar, la nectarina o els tomàquets).

Però, quina és l’altra cara de ma moneda?

D’altres consideren que és una pràctica molt perillosa, amb conseqüències desconegudes per la salut que no s’han volgut esbrinar a causa d’interessos econòmics astronòmics per part de grans empreses. Aquests detractors, (científics que defensen altres estudis realitzats) creuen que no es pot incloure ADN aliè a un organisme i saber exactament el que passarà, per la simple raó que, aquest gen intrús, no saps com actuarà un cop dins, mai un gen té una característica concreta i, si el fiques dins d’un altre organisme continua tenint aquesta característica. Pot canviar, variar i convertir-se en quelcom nociu pels qui ho consumeixen, o no, qui ho sap!!. Així ho creuen metges i científics, que relacionen malalties cròniques, intoleràncies i al·lèrgies que pateix la població d’avui en dia amb aquest tipus de cultius manipulats.

Els estudis realitzats amb ratolins sobre manipulacions transgèniques han donat resultats clars:

Avien mort 5 vegades més ratolins alimentats amb pinsos transgènics que dels alimentats amb pinso no transgènic.

En publicar-se aquest article, els defensors dels transgènics van córrer a criticar-lo. Deien que no tenia credibilitat, que s’havia fet amb poc nombre de ratolins, que aquests ratolins generen molts tumors, etc.. Els defensors dels transgènics van demanar que es repetís doncs, que si us plau, es fes un estudi més extensiu, però no van rebre resposta.

Amb això vull dir que, si és cert que no hi ha cap estudi concloent sobre la perillositat dels transgènics, tampoc no hi ha interès a saber realment quines conseqüències tenen els transgènics a la nostra salut, quan és evident que hi ha necessitat d’ampliar els estudis si és cert que aquells ratolins van morir amb uns tumors tan grossos com una pilota de ping pong.

La gran empresa propietària d’aquestes super llavors transgèniques, (ens referim a la multinacional Monsanto) que són fruit d’anys i anys d’investigació genètica, no pot deixar escapar la gallina dels ous d’or. Tenen la patent d’aquest producte que segons ells salvarà el món de la gana.

 

monsanto_ukr

Però a quin preu?

El secretisme en aquest aspecte és vergonyós. Ara es comencen a veure productes que en els seus ingredients, diuen de manera incomprensible si aquell producte procedeix d’agricultura ecològica. D’altres (pocs), ho diuen clarament, però la lletra és tan petita que, siguem clars, qui s’ho llegeix?

En general, un producte transgènic genera rebuig en la població, és com aquella cosa que no saps que és i que no li vols donar als teus fills per si de cas. Però és que jo, acostumo a llegir les etiquetes quan vaig a comprar i, la veritat és que els aliments industrials estan tan adulterats i pervertits que no m’estranya que els nostres infants tinguin intoleràncies i al·lèrgies. Els aliments que se suposa que estan indicats per als nens no són més que sucre, fècules, cereals transgènics, colorants, conservants i d’altres porqueries que el nostre cos acumula constantment. I a més, diuen que són naturals!!!

El cert és, que com més articles llegeixo sobre els transgènics més clar tinc que no sabem realment que suposen per la nostra salut i la dels nostres. I si el món no canvia, no ho sabrem mai. Hi ha tants secrets, tants diners darrere, tant de control de l’aliment…

Per molt que em diguin que un producte transgènic ha estat estudiat i provat (que és cert), no el vull, per què no me’n refio de què aquests estudis estiguin fets només per les persones que volen que els transgènics existeixin. No estan contrastats per científics independents.

També voldria afegir que no m’agraden aquests articles (que potser són certs) on apareixen opinions tan dràstiques que asseguren que ingerir vegetals transgènics és igual a morir. Crec simplement que cal que el món científic treballi independentment d’interessos econòmics i polítics per aclarir si podem fer servir aquestes llavors per vèncer la gana en aquest món o no. Sincerament, no crec que aquesta sigui la seva intenció, si es volgués fer desaparèixer la gana, es podria fer sense desafiar les lleis de la genètica. No?

Crec que les coses es fan malament, calen més polítiques dedicades a l’ésser humà i menys manipulació genètica que estar clar, que als únics que beneficia, és als creadors d’aquest experiment.

El meu consell personal, si em permeteu, és:

-Consumim els productes naturals i no manufacturats. Menys productes industrials.

-Sempre que puguem, consumim aliments ecològics artesanals, són fets per persones que creuen en el que fan.

-Llegiu les etiquetes del que consumiu, si més no algunes, aprendreu moltíssim. Feu la prova.

 

slide_16

És impossible realitzar sempre un consum adequat i responsable, tots ho sabem.

Simplement hem de fer el que puguem. Però no oblidem que des de les grans empreses es pretén que el poble consumeixi els que ells volen. Tot està preparat i programat per què comprem una cosa i no un altre. Des del preu fins a l’embolcall. No ens deixem portar per la seva manipulació. Consumim amb el cap.

Cal sentir-se orgullosos del que mengem, és el secret.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada