Els conservants i additius al menjar

El gran creixement de consum alimentari i la gran demanda de varietat, ha fet augmentar l’oferta, per part de les indústries, de molts tipus d’aliments diferents. Tots aquests aliments, que es poden comprar de manera senzilla al supermercat i botigues d’arreu, contenen additius, conservants i colorants varis. No pot ser d’una altra manera, si no fos així, no durarien ni 2 dies dins els seus plàstics o llaunes.

L’experiència laboral m’ha ensenyat que, quan una persona va a comprar un paquet de pernil dolç, no vol que li caduqui al cap de 3 dies. La meva opinió és que, en aquest sentit, estem molt mal educats. Venim d’un món on podem menjar maduixes al gener, taronges a l’agost i on tots els espàrrecs són del Perú. I ningú s’estranya ni es pregunta per què.

Però és cert que, d’aquesta manera, tothom pot tenir el pernil dolç 15 dies a la nevera, pot menjar espàrrecs a 1,80€ el pot, i tothom pot fer-se un suc de taronja en ple estiu.

Aquest sistema d’alimentació, no només enriqueix a grans indústries sinó que, contamina el medi ambient i afecta directament a la nostra salut a llarg termini.

Prenem males decisions, això estar clar. Però, qui té temps de reconstruir de zero els seus costums i hàbits a l’hora de comprar i consumir?

Jo us voldria transmetre el desig de fer un canvi, ja que la nostra salut s’hi juga molt.

Els aliments envasats i processats són de bon tros un pou sense fons de conservants, colorants i additius de diferent tipus.

Els productes químics que contenen els aliments que consumim són perjudicials en diferents graus. N’hi ha de perillosos, n’hi ha d’indeterminats i n’hi ha de naturals. Però els més comuns, acostumen a ser productes químics tòxics i molt perjudicials per a la salut.

Molts dels interessats s’omplen la boca dient que aquests químics són segurs per la salut, que han passat controls i que finalment han estat declarats aptes per al consum. Però per altra banda, descobrim que són els seus propis laboratoris els que realitzen aquestes investigacions en un 20% dels casos. Cal tenir present que, molts d’aquests tòxics són considerats molt perillosos en altres països de la UE i que, sense cap mena de problema s’han legalitzat aquí.

També ens diuen que les quantitats utilitzades són a nivells molt baixos, insuficients com per poder-nos fer mal. Però, quants anys fa que el nostre organisme està exposat a aquest consum?

Però, com sempre, estem en mans de polítiques econòmiques que generen molt de milions en beneficis.

Els màxims beneficiaris de la llarga duració dels aliments, són les indústries que, automàticament, veuen reduïdes les seves pèrdues i augmentats els seus beneficis a nivells astronòmics. Però el més trist, és que a través de la publicitat, generen una falsa sensació de seguretat i garantia al consumidor. Ens fan creure que, tens una vida massa ocupada per parar-te a comprar un producte a granel i que, per descomptat, no tindràs temps a cuinar-lo avanç no es faci malbé.

Per això serveixen els colorants i edulcorants i conservants; perquè el salami sigui de color rosa i perquè les patates de bossa tinguin aquest gust addictiu, i perquè els pans de motlle sempre siguin tous, etc…

Ens volen fer creure que això és el que ens interessa a nosaltres, poder arribar a casa després d’unes vacances i trobar-nos que el pa de motlle encara és tendre i bo!!!

Ens hem distanciat de la realitat de tal manera que ja donem per real tot el que és artificial. La fruita ha de ser perfecta, els formatges han de ser light, i els refrescos han de ser sense sucre.

Al meu entendre ho estem fent malament. L’alimentació ha de recuperar el camí perdut.

Els productes naturals i ecològics no són ni tan perfectes, ni tan bonics ni duran tant.

Les etiquetes del producte ens indiquen els ingredients, però no entenem ni la meitat del que hi posa. Com ens podem defensar així.

Ens podem informar, llegir i investigar, però n’hi ha tal quantitat que, almenys per mi, és impossible de recordar-los tots.

El meu consell és, que intentem recuperar el costum de consumir productes frescos i si pot ser, ecològics; que procurem fer-nos nosaltres mateixos el màxim de coses possible.

Que evitem comprar coses que vénen dins d’una bossa de plàstic i comprem a granel. Que busquem on podem comprar un embotit natural, o una bona carn ecològica.

Si comprem coses envasades, intentem que siguin naturals, de proximitat i sense additius de veritat, i no perquè ho diu l’etiqueta, sinó, però ho posa en els seus ingredients.

A continuació, pels que estàveu esperant un llistat de conservadors i d’altres químics que hauríem d’evitar a l’hora de comprar productes envasats, doncs aquí el teniu. En aquesta pàgina trobareu un llistat de productes catalogats per la seva perillositat. He comparat amb altres pàgines (Fins i tot aquelles que creuen que els conservants i colorants són bons i no perjudiquen la salut) i aquesta m’ha semblat la més útil, completa i fàcil de consultar. Val a dir, que totes les webs que no són partidàries dels additius als aliments coincideixen en el seu contingut. Tot i així, aquesta pàgina exposa de manera molt ordenada i concreta, la informació que us volem aportar.

http://e-aditivos.com/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada